El Constitucional estira les orelles al govern del PP

Per Eduard López Mercadé//

ropa-militar.com

ropa-militar.com

El diari El País celebrava en la seva edició del passat 14 de juliol que el Tribunal Constitucional havia donat una bona allisada –varapalo- al govern popular, en tombar-li el Reial Decret de 2014 pel qual aprovava l’habitual crèdit extraordinari per a compra d’armament. Aquesta pràctica, que havia denunciat l’oposició de fa temps, i que aquí vam comentar ara fa un any, es remunta al 2012 i per tant afecta els exercicis pressupostaris de 2012 a 2015, fins a totalitzar més de 4.000 milions d’euros en despesa militar no integrada als pressupostos ordinaris i burlada del debat parlamentari a través de l’expeditiu tràmit del decret llei.

És aquesta pràctica, el recurs a una norma prevista per raons d’urgència, la que ara censura el Constitucional, i li etziba al govern que no n’ha estat acreditada degudament la necessitat. Ans al contrari, el propi govern els venia tramitant acceptant que formen part d’una programació plurianual que el lliguen a contractes blindats fins al … 2030!

Significa això que el govern ha de retornar les liquidacions fetes dels crèdits o derogar els contractes afectats? Lamentablement el Constitucional no arriba tan lluny, i per tal de no perjudicar l’economia de les empreses productores -d’armes, no s’oblidi- i la credibilitat de l’Estat espanyol davant consorcis internacionals -que a la fi són receptors dels valors dels crèdits-, i aplicant principis de seguretat jurídica, els magistrats del TC es limiten a  vetar cara al futur l’ús de la fórmula decret. Cosa important, de tota manera,  per al crèdit ja previst per enguany, que superaria els 1.000 milions, esdevenint el segon en quantia des dels quasi 1.800 de 2012.

El que diu el Tribunal és que a partir d’ara el govern ha de tramitar els crèdits extraordinaris com a llei, per la qual cosa és previsible que qualsevol govern haurà d’integrar-los en la llei de pressupostos generals i deixar de recórrer al subterfugi que esquiva llums i taquígrafs.

El que resulta en definitiva, malgrat el triomfalisme dels titulars del diari madrileny, és que de varapalo poc, com a molt estirada d’orelles. I la sensació que, en efecte, a l’hora de tenir en compte danys a tercers, alguns són més mereixedors de respecte als seus drets que altres. Com ja va dir alguna portaveu dels populars en els vergonyants tràmits de ratificació parlamentària dels decrets ara tombats, es tracta de garantir el dret a un salari decent de milers de famílies que viuen de les despeses de Defensa. El que a ningú no sembla que li preocupi és el benestar dels milions de persones que la crisi ha deixat al carrer des de 2008 sense cap prestació.