Leonard Cohen, el trobador paradoxal

Per Eduard López Mercadé//leonard-cohen

Aquest passat dijous ens arribava la notícia de la mort de Leonard Cohen, cantant, compositor, poeta i escriptor, ocorreguda a Los Angeles el passat dilluns. Amb retard, docs, ja un cop passat l’enterrament al seu Mont-real natal. Com ha estat la seva vida, la seva mort ha succeït enming d’una gran discreció que no ha pogut eviatr la transcendència de tot el que ha tingut a veure amb ell. Paradoxes.
És una mala notícia que algú mori passada la vuitantena, en plenes facultats físiques i mentals -i creatives-? En el cas de Leonard Cohen, ens podem lamentar pel que deixa de fer en el futur, quan mor tot just acabant d’editar el seu darrer disc -mentre no aparegui obra pòstuma-. I podem queixar-nos que aquest món s’empobreix una mica més amb la seva pèrdua, ara que l’Amèrica on ha mort, sembla en mans d’una nova i més crua envestida de l’onada reaccionària amb la victòria de Donald Trump . Però indiscutiblement el vell Leonard ha sabut viure i ha extret suc a aquesta vida que ara acaba de deixar. I ens ha fet a tots una mica més rics amb la seva obra.
Per edat -va néixer no abans de la Guerra Mundial, sinó fins i tot de la nostra Guerra Civil-, podria haver estat un avançat, un pioner del moviment del pop, però en veritat s’hi va integrar en plena efervescència, ja que va ser un músic tardà -abans va ser poeta i novel·lista-, encara que d’èxit instantani. Un pilar i un mestre de la fusió del folk amb el pop. Va estar reclòs bona part dels noranta a un monestir budista a Califòrnia, va ser estafat i espoliat pels seus administradors i va haver-se de reinventar i va retornar a la música i als escenaris, amb un grapat de discos excelsos,en el tombant dels seus setanta anys, envoltant-se de dones magnífiques com Sharon Robinson i -la seva pròpia dona- Anjani Thomas.
Fa tres setmanes que ha sortit el seu darrer disc, “You Want it Darker” , i no ha donat temps a avaluar-lo encara. Però ja s’ha subratllat que la cançó que li dóna títol és una mena de testament musical i literari.
En ella diu “hineni, estic llest, Senyor”. Hineni, aquí sóc, com li va dir Abraham al seu Déu bíblic.
If you are the dealer, I’m out of the game
If you are the healer, it means I’m broken and lame
If thine is the glory then mine must be the shame
You want it darker
We kill the flame
 
Magnified, sanctified, be thy holy name
Vilified, crucified, in the human frame
A million candles burning for the help that never came
You want it darker
 
Hineni, hineni
I’m ready, my lord
 
There’s a lover in the story
But the story’s still the same
There’s a lullaby for suffering
And a paradox to blame
But it’s written in the scriptures
And it’s not some idle claim
You want it darker
We kill the flame
 
They’re lining up the prisoners
And the guards are taking aim
I struggled with some demons
They were middle class and tame
I didn’t know I had permission to murder and to maim
You want it darker
 
Hineni, hineni
I’m ready, my lord
 
Magnified, sanctified, be thy holy name
Vilified, crucified, in the human frame
A million candles burning for the love that never came
You want it darker
We kill the flame
 
If you are the dealer, let me out of the game
If you are the healer, I’m broken and lame
If thine is the glory, mine must be the shame
You want it darker
 
Hineni, hineni
Hineni, hineni
I’m ready, my lord
 
Hineni
Hineni, hineni
Hineni
 

 

(Si ets el que reparteix, estic fora del joc
Si ets el sanador, jo estic destrossat i coix
Si teva és la glòria, meva ha de ser la vergonya
Ho vols més fosc
Matem la flama
 
Magnificat, santificat, sigui el teu sant nom
Vilipendiat, crucificat, en el món dels humans
Un milió d’espelmes enceses per l’ajut que mai va arribar
Ho vols més fosc
 
Hineni, hineni
Estic a punt, Senyor
 
Hi ha un amant a la història
Però la història sempre és la mateixa
Hi ha una cançó de bressol per al sofriment
I una paradoxa a la qual culpar
Però està escrit en les escriptures
I no és un prec en va
Ho vols més fosc
Matem la flama
 
Estan posant en línia els presos
I els guàrdies estan apuntant
Vaig lluitar amb alguns dimonis
Eren de classe mitjana i dòcils
Jo no sabia que tenia permís per assassinar i mutilar
Ho vols més fosc
 
Hineni, hineni
Estic a punt, Senyor )

 

Cohen es va fer mundialment cèlebre amb “Hallelujah”, el seu cant d’una espiritualitat profana, si val la paradoxa: ell va manejar, de fet, com ningú l’ambigüitat i la paradoxa que sovint és el nucli de la millor poesia, la que suscita, la que fa pensar, la que commou i fins sotraga els fonaments encarcarats de les idees preestablertes. Curiosament, aquesta mateixa cançó universal és una paradoxa pel que fa a la seva singladura. Inclosa al seu disc de 1984, “Various positions”, no va tenir gran èxit. Tanmateix, amb les versions posteriors d’artistes com John Cale i Jeff Buckley ha esdevingut ja un estàndard i és una de les cançons pop més versionades.

Com tants cops en ell, la discreció de Cohen ha transcendit en missatges veritablement immortals. Hom pot imaginar fàcilment que les seves cançons perduraran mentre la nostra civilització perduri, fins i tot més enllà del nom o la fama del seu creador, com ens han arribat les cançons dels trobadors o de tantes músiques populars que han desafiat l’oblit de les transmissions entre les generacions. Probablment no era, aquesta, una perspectiva que desagradés a Leonard Cohen.