Mà de dona: Dolors Vives

Per Gemma Gil Aris//

dolorsvivesrodon

 

Dolors Vives Rodon neix a Valls el 15 d’agost de 1908, dins una família de classe treballadora. Quan té dotze anys es traslladen a Barcelona.

A l’octubre de 1932, a l’aeròdrom de l’Aeronaval de Barcelona (que fa d’ aeroport de la ciutat), aterra el dirigible Zeppelin, enmig d’una enorme expectativa que aplega nombrosos ciutadans.  Entre ells Dolors, que queda frapada per les múltiples possibilitats que ofereix l’aeronàutica. Al poc temps veu el vol de Pepa Colomer, que amb divuit anys es converteix en la primera dona pilot d’Espanya.

L’any següent es crea a la ciutat la societat Aeri Popular. Dolors n’és sòcia fundadora. El club pretén fer de les diverses formes de volar una pràctica assequible per a les classes populars. Ofereix així tota mena de serveis, i possiblement per aquest motiu arriba aviat a tenir més de mil socis. Entre d’altres, sorteja cinc beques, que sufragaran l’import de l’obtenció del títol de pilot. Dolors és una de les afavorides, i d’aquesta manera realitza els estudis a l’escola Progrés, sota la direcció de Joan Balcells, amb pràctiques a l’aeròdrom militar (avui integrat dins de l’actual aeroport del Prat de Llobregat). L’examen és el 24 de febrer de 1934.

L’any següent, és escollida vocal de la junta del club Aeri Popular. A partir de llavors, amb la finalitat d’obtenir les hores de vol reglamentàries per mantenir la llicència, aprofita totes les oportunitats que va trobant, com les beques de l’Estat que subvencionen les 100 pessetes que costa una hora de vol. El 1936 és pilot de vol sense motor.

Als albirs de la Guerra Civil, sent a la ràdio el reclam de col·laboració dels pilots civils. Com que considera que sent una dona, no l’admetran,  no es presenta. Però al cap de pocs dies és cridada pel capità d’infanteria Albert Bayo, recentment anomenat cap de l’Aeronàutica Naval de Barcelona. El capità li  adverteix que per les pistes corre la veu que la seva manca d’interès davant la crida a l’allistament és a causa de ser simpatitzant del feixisme. Davant la seva sorpresa sobre tal rumor, és ràpidament mobilitzada, amb la graduació d’alferes. Cada dia és recollida per un cotxe militar i traslladada al camp de vol de l’Aeronàutica Naval, on forma part de la tripulació de l’avió pilotat per Àngel Orté, l’únic pilot civil d’hidroavions. Durant tres mesos la seva missió és recórrer la costa catalana per identificar el creuer Canàries.

Dolors Vives i Pepa Colomer, amb Josep Canudes entre les dues

Dolors Vives i Pepa Colomer, amb Josep Canudes entre les dues

Hi està poc temps, ja que el conseller de la Generalitat Josep Tarradellas destina a Dolors al Camp Canudes, on coneix personalment a l’altre pilot, Pepa Colomer. Allà treballen dotze hores diàries, registrant aterratges i enlairaments. Quan el Govern republicà es trasllada a València, davant l’avenç de les tropes feixistes, són traslladades a aquella ciutat. No retornaran a Barcelona fins que els bombardejos a l’aeròdrom de València s’intensifiquen. Llavors s’integren als Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat, i es dediquen a traduir documents de l’italià al català.

Acabada la guerra, Dolors, al contrari que molts, no opta per l’exili. Es queda a Barcelona per poder cuidar els seus pares. El seu pare, que havia estat jutge municipal d’esquerres durant la República, és purgat. Dolors és la que sosté la supervivència familiar. No tornarà a volar, ja que la seva llicència és revocada. Mor el 12 de juny de 2007, als 97 anys.

Va ser i és una dona quasi anònima, de les moltes que hi ha a la nostra història. Però no hem d’oblidar persones com Dolors que van contribuir als avenços de la democràcia i la igualtat.

dolorsvivesrodon_1

BIBLIOGRAFIA
CANUDAS, Josep: “Historia de la aviación catalana” La Magrana Barcelona 1983
MALUQUER i WHAL, Joan J. “ L’aviació catalana els primers mesos de la Guerra Civil”. Ed. Pòrtic Barcelona 1978