Mà de dona: Olga Saharoff

Per Gemma Gil Aris//

sacharoff-olga-nikolaevna_2

 

Olga Nicolàevna Saharova (o Saharoff) neix a Tiflis el 28 de maig de 1889, dins una família acomodada de metges relacionats amb la cort tsarista, molt vinculats al món cultural del seu temps. Estudia Belles Arts a Tiflis, i als 21 anys es trasllada a Munich, atreta per l’efervescència cultural que es mou dins la societat alemanya i a més per ampliar estudis.

Viatja acompanyada per la seva amiga Dagmar Moinat. Les dues comparteixen pis i taller, tant a Munich com després a París. Estant en aquesta ciutat, Olga coneix l’obra del pintor Kandinsky, contacta amb el grup d’artistes del Die Brücke i amb la pintora Sonia Terk, coneguda amb el cognom del seu marit Delaunay. L’any 1911 s’està a París, i pinta seguint el corrent cubista, que influirà en la seva obra.

Aconsegueix exposar als Salons d’Automne de les Tulleries. Durant unes vacances a l’illa de Capri (llavors molt de moda), coneix  Otho Lloyd, pintor, fotògraf i home de negocis, amb qui coincideix altre cop a París. El 1912 conviu amb Lloyd i després de cinc anys s’hi casarà, malgrat la forta oposició de la mare d’ Otho, de qui ell depèn econòmicament. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial s’instal·len a Ceret, on ja  viuen els exponents del cubisme, com Braque i Picasso, si bé quan ells  arriben aquest últim s’ha traslladat al sud de França. Decideixen fugir de la guerra i marxen cap a Barcelona, ciutat neutral on s’hi ha establert una colònia russa procedent de París, sense desvincular-se de la seva casa de París, a la qual sempre que poden hi fan cap.

L’any 1916 Olga participa a una exposició a la Galeria Dalmau. Això li obre les portes per participar en la revista “391”, fundada pel pintor Picabia, que apareixerà a Nova York amb el nom “291”. En acabar la guerra tornen a París, on Olga es dedicarà plenament a la pintura. La seva primera etapa és totalment cubista amb l’ús de volums geomètrics. Poc després varia l’estil, influenciada per l’estil dels pintors Modigliani i Cézanne, com es veu en els seus retrats, amb les figures allargades. Més tard la seva evolució anirà cap al cubisme sintètic formant collage. Exposa en solitari a les Galeries Laietanes de Barcelona, que li obren les possibilitats de consolidar-se dins dels cercles artístics francesos, exposant a la galeria Petit Parisien. A finals dels anys vint, en la seva constant transformació evoluciona cap a l’estil naïf, preferentment amb figures frontals, animals i flors. Realitza també temes costumistes catalans, però ja no pinta el que veu sinó el que s’imagina.

olga-nicolaevna-sajaroff_dona

Dona, Olga Saharoff

De 1920 a 1940 la pintora viu a París però estiueja a Tossa de Mar, mentre el seu marit viu a cavall de Barcelona i Lausana, on viu la seva mare. Aquest fet i la davallada de compradors de l’obra d’Olga fan malbé la relació matrimonial, i li provoquen una crisi personal, que repercuteix en un allunyament de l’esfera píblica i una reducció de la seva producció pictòrica que durarà uns cinc anys. El 1931 se separa definitivament de Lloyd, tot i que temps després tornarà a relacionar-s’hi, si bé ja mai més conviuran. Lloyd decideix tornar a pintar deixant el món dels negocis, en morir la seva mare, moment que Olga reprèn la pintura, exposant a les Galeries Laietanes i al Saló de Montjuïc.

Amb l’inici de la Guerra Civil Olga marxa cap a París, on li proposen exposar a Nova York junt amb el seu exmarit. Rep una bona acollida de la crítica. Un cop acabada la Guerra Civil tots dos tornen a Barcelona, i lloguen una casa que esdevindrà un lloc de tertúlies i reunions d’intel·lectuals. Els anys quaranta Olga canvia d’estil, deixa enrere la pintura d’avantguarda i naïf per decantar-se cap a un estil més academicista, especialitzat en el retrat de la burgesia catalana i les composicions florals. És seleccionada per exposar al primer Saló dels Onze, organitzat per Eugeni d’Ors a la Galeria Biosca de Madrid. La seva obra “Homenatge a la Verge de Montserrat”, és premiada.

L’obra d’Olga titulada “La colla”, és comprada gràcies a la subscripció d’artistes i donada al Museu d’Art Modern de Barcelona. En ella s’hi troben representats quaranta-un artistes, amb la pintora inclosa, reunits en el transcurs d’un sopar.

La colla, Olga Saharoff

La colla, Olga Saharoff

Els anys seixanta representen per Olga el reconeixement públic, que malgrat tot duraràmolt poc. L’any 1962 li concedeixen la medalla de la Ciutat de Barcelona. Després d’això cau en l’oblit, i mor el 2 de març de 1967.

No serà fins als anys noranta que es recuperarà la seva figura artística, quan el 1993 l’Ajuntament de Tossa de Mar i el Patronat de Municipal de Cultura de Mataró realitzen conjuntament una exposició monogràfica i el 1994 la Fundació de la Caixa de Catalunya, realitza una mostra antològica, reunint 126 obres de l’artista.

La sardana, Olga Saharoff

La sardana, Olga Saharoff

Olga Saharoff va ser conscient de la seva professionalitat. Signava les seves obres amb el seu nom, si bé mai les datava. En tot moment es va sentir plenament integrada en el seu corrent artístic.